EL PEQUE-PEQUE

2011-01-26T15:18:00.000+01:00

COMUNICAR-NOS: UNA NECESSITAT

2011-01-26T15:01:00.002+01:00

Sovint diem que el món és un mocador, ja que les persones es troben fàcilment i la comunicació és ràpida. Però només pel que convé. Hi ha motius per pensar que, més que un mocador, el món és una barrera, una muralla, que separa un abisme de desigualtats i d’injustícies.

Ni més ni menys que tres quartes parts de la humanitat s’ho passen molt malament, amb prou feines subsisteixen. És a dir, l’única preocupació del setanta-cinc per cent de les persones, del matí al vespre, és intentar sobreviure, ells i els seus fills. Les seves preocupacions no són ni els vestits de moda, ni les comoditats a casa, ni les diversions els caps de setmana, sinó el dolor de buscar el pa de cada dia i el futur dels fills.

Aquesta realitat, que es mira d’amagar, l’hem constatat al llarg dels 15 anys d’Agermanament Perú. Per això, estem contents de la cooperació de Salt amb la Vicaria de la Solidaridad de Jaén. S’han fet passos importants per anar trencant barreres i muralles que ens separen. No és perquè sí que creiem en el nostre lema: “Junts en la distància: Agermana’t”. La comunicació, la col·laboració, la cooperació, són una necessitat: per nosaltres, per no aïllar-nos en la nostra bombolla; i per ells, per poder creure en ells mateixos, i obrir perspectives de futur, sense dependència, essent protagonistes del seu progrés humà i social.

Precisament en aquest Peque Peque es concreta la campanya d’aquest curs: potenciar la formació dels nois i noies amb aptituds, per tal que puguin estudiar i educar-se en un ofici o professió, oferint-los un apadrinament. L’apadrinament té una doble dimensió: la comunicació d’amistat, com a suport humà indispensable, i la comunicació econòmica per poder començar i acabar els estudis.

Cadascú de nosaltres, que tenim la sort de viure on vivim, podem col·laborar d’una manera o altra amb els projectes d’Agermanament Perú. El que no fan els poderosos sense entranyes, ho podem fer les persones que encara tenim un cor per estimar i veiem que comunicar-nos és una necessitat.

Crònica d’una realitat

2011-01-26T15:00:00.000+01:00

La Lucia i en Pablo son dos infants de la zona rural de Jaén. Ells viuen al mig del camp, allunyats de la ciutat. Els seus pares treballen el camp i tenen un petit galliner. Als matins, quan s’aixequen, es renten amb l’aigua que han anat a buscar el dia abans a la bassa que hi ha als afores del seu “caserio”. La Lucia es qui s’ocupa d’aquesta tasca conjuntament amb la seva mare. En Pablo ajuda el pare a recollir llenya al bosc per cuinar a la seva llar.

Cada dia van a l’escola, encara que aquesta es troba a quatre hores de casa seva, hi van amb altres infants que van trobant pel camí tot caminant pels indrets de boscos. A l’escola molt sovint els hi costa seguir les classes dels seus mestres perquè arriben havent menjat només un cafè. Les classes continuen fins a les dues de la tarda que retornen a la seva llar amb tot el grup d’infants que han sortit de matinada.

La Lucia i en Pablo des de fa un any han augmentat molt el seu rendiment acadèmic gràcies a que, a mig mati, poden gaudir d’un plat a taula al menjador que hem inaugurat a la seva escola. Ens diuen que ara tenen molta mes força per estudiar i ajudar a casa seva.

Des de Catalunya podem arribar a posar mes plats a taula!

QUATRE exemples de projectes de cooperació al desenvolupament que tenim en funcionament

2011-01-26T14:58:00.002+01:00

1. XARXA DE MENJADORS INFANTILS

on? a la zona rural i urbana: Panchía, Jaén, Sagrado, Chancay, Magnall, Fraternidad

a qui donen servei? Infants i joves les famílies dels quals no tenen recursos

quants plats al dia? al voltant de 500

pressupost ? 22.000 euros l’any

qui finança? Ajuntament de Salt, Ajuntament de l’Escala, Ajuntament Castell-Platja d’Aro, Diputació de Girona

2. ENFORTINT DONES LÍDERS!

on? Províncies de Jaén, San Ignacio, Bagua

a qui s’adreça? Dones de les comunitats rurals, organitzacions populars, estaments i organismes oficials i públics

quin nombre de participants? Al voltant de 800

pressupost? 110.000€

qui finança? Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

3. RED EDUCATIVA

on? : Províncies de Jaén, San Ignacio, Bagua, Condorcanqui

a qui s’adreça? : equip de mestres i professorat

quin equip participa? Professorat representant de 35 centres educatius d’infantil, primaria i secundaria.

pressupost?: 5.000 euros a l’any

qui finança? : socis i simpatitzants

4. FARMACIOLES POPULARS

on? Zona rural i de selva

a qui s’adreça?: a la xarxa de postes de salut i promotors de salut

quin material?: bàsic de primeres cures

com ho fem?: recollida de material sanitari i enviament a la zona

qui ho gestiona?: equip de doctora i infermera a Jaén

TRES exemples de projectes de cooperació al desenvolupament que volem consolidar

2011-01-26T14:57:00.002+01:00

1. HOGAR DEL NIÑO Y LA NIÑA

objectiu: atendre infants que actualment es troben malvivint al carrer sols i sense família

que tenim?: un local ampli, alguns mobles, un equip de voluntàries a Jaén

que ens falta?: equipar les habitacions, la cuina i el menjador; disposar de suficients recursos per alimentar els infants i comprar roba.

2. CENTRE DE SALUT DE DESINTOXICACIÓ

objectiu: garantir el procés de desintoxicació en condicions òptimes

que tenim?: un edifici precari, equip de voluntariat a Jaén, molts pacients acollits

que ens falta?: equipar les habitacions, la cuina i el menjador; dotació d’estris i roba de la llar; revisions mediques i psicològiques, tractament continuat

3. OFICINA DE DRETS HUMANS

objectiu: atendre els casos de vulneració dels drets humans a la zona

que tenim?: local i dotació de tots els mitjans necessaris; equip de professionals tècnics, sanitaris, psicològics i de l’àrea legal.

que ens falta?: personal sanitari per dictaminar

VOLS PARTICIPAR?

2011-01-26T12:17:00.000+01:00

Et proposem DOS exemples:

1. Fes-te SOCI-A: aporta una quantitat periòdicament, decideix on vols que vagin els teus diners

2. Fes XARXA de participació: parla amb els teus amics i amigues, coneguts, companys de la feina, veïnatge, proposa que participin col·labora en les campanyes i accions solidaries, participa en les trobades.

Jaén

2010-04-14T19:46:00.000+02:00

Amb les primeres llums del dia ens adonem que els llums dèbils i precaris assenyalen que Jaén es troba a l’aprop. El primer districte és el de Fila Alta, un assentament humà que en els últims anys ha anat creixent amb persones de la zona rural que venen a Jaén amb l’esperança d’unes millors condicions de vida, és a dir, poder subsistir tota la família.

La carretera que uneix la costa del Perú amb la Selva és diu de “penetración” i travessa els Andes enmig de dificultats més o menys greus, crescudes de rius, pluges que s’emporten les restes d’asfalt, roques al mig del camí que fan que la circulació es pari de cop, fang, corbes amb poca visibilitat, pas alternatiu... però tot i així s’arriba bé a la ciutat de Jaén! El sol ja és potent i escalfa de valent, aquí sempre és estiu amb períodes de pluges fortes.

Després de quinze anys el camí se’ns fa familiar i reconeixem aquell “caserio” amb el teulat foradat, aquells animals que pasturen al mig del camí, les dones que surten amb fruites per vendre als viatgers, els infants que ofereixen plàtans... Tot ja té aquell sabor de sempre, ens mirem i sense dir-nos res ens sentim ja a casa!

Aquesta vegada ens acull la comunitat d’Emaús al bell mig de Jaén. La Carmen Rosa és la responsable i ja fa dies que va preparar-ho tot perquè ens sentíssim molt còmodes durant tots els dies que hi farem estada. Emaús és una casa amb un gran jardí ple d’arbres, palmeres amb cocos i al voltant les habitacions. Per fi ja hi som!

Abans d’anar a Jaén ens coordinem amb la Vicaría de la solidaridad i així planifiquem les visites i les reunions. Els tallers que realitzarem, aquest cop, són de capacitació de docents i de dones líders. Feina n’hi ha però també temps per compartir, conversar i conèixer-nos més. Sempre ens han convidat a tastar tots els plats peruans. Aquesta vegada els diem que cuinarem un sopar català nosaltres mateixos, sopa, truites de patates, pa amb tomata i pernil i formatge i galetes de Santa Coloma! Així ens reunim una cinquantena de persones al voltant de la taula catalana.

En aquesta zona l’horari de treball és molt diferent, ens aixequem una mica més de les sis i a les deu tothom dorm. Durant el dia procurem repartir-nos per així arribar al major nombre d’accions: promotores de salud, xarxa de parteres, projectes de producció de cafè, escoles rurals, dispensari de rehabilitació, residència per a nadius i natives, casa per a dones maltractades, llar per a infants abandonats... moltes són les possibilitats i intentem conèixer tot el que podem. Estem convençuts que la cooperació ha de partir sempre de les necessitats de la zona, detectades i organitzades per les mateixes persones del lloc.

Jaén té, per a nosaltres un encís especial que voldríem compartir amb tots vosaltres! Fer possible la solidaritat, la cooperació i l’enriquiment mutu entre el Nord i el Sud. El nostre lema, que estrenem aquest any, diu: Junts en la distància, Agermana’t. Us animem a participar en aquest projecte d’agermanament, tots i totes hi tenim cabuda, ens agradaria que ens acompanyéssiu!

Tallers per a dones líders i per a docents

2010-04-14T19:32:00.001+02:00

Equip de psicopedagogia:

La situació a la regió del Nord oriental del Marañón és de precarietat en l’atenció psicopedagògica. La manca de professionals comporta dèficits greus en l’orientació a les famílies, l’alumnat i el professorat. A la zona es detecten problemàtiques i trastorns de diferent índole que dificulten enormement l’aprenentatge .

Dones líders:

La situació de la dona presenta mancances greus en la seva consideració social, familiar i política. Moltes vegades la violència que s’exerceix contra ella no troba canals de justícia adequats. La millora de l’autoestima i augmentar el rol de líders en la seva comunitat ajuda a millorar les condicions en el territori.

Objectius:

Detectar les necessitats i prioritzar les estratègies més efectives.

Facilitar eines per a una intervenció de qualitat.

Crear recursos adients a la zona.

Beneficiaris:

Zona geogràfica de Jaén, San Ignacio, Bagua, Condorcanqui. Alumnat d’educació infantil, primària i secundària. 35 Centres Educatius de la Red Educativa, a cada institució educativa hi ha un docent que assumeix les tasques de coordinar la intervenció psicopedagògica. 120 dones líders de les comunitats, organitzacions de la societat civil: Vaso de leche, Grupos de madres, Rondas campesinas, Jueces de Paz, Promotoras de salud, Promotoras de derechos humanos.

Resum de l’acció:

Aquest any 2010 els tallers de capacitació es prioritzen al voltant de la perspectiva de gènere, la igualtat home i dona i l’escola coeducativa. Un dels aspectes importants a ressenyar és la dotació de materials específics per a programar activitats a les aules i en els grups organitzats de les comunitats. En aquest primer taller els aspectes que hem treballat conjuntament els podem concretar en:

Equip de psicopedagogia: fonaments de l’educació des d’una perspectiva de gènere, conceptes i continguts; les sessions de tutoria com a eix vertebrador de l’acció; les dinàmiques de grup com a element de motivació; la recerca d’informació i la planificació d’unitats didàctiques a partir de la realitat de la zona; la importància del treball d’equip per avançar cap a l’escola coeducativa.

Dones líders: el referent dels drets humans, la violència de gènere, la justícia, el rol de les autoritats locals, regionals i la Policia Nacional, dinàmiques de grup, la resolució de conflictes, la mediació, les taules de diàleg. Hàbits saludables i situacions de risc. L’ús de materials i la recerca en les rèpliques a les comunitats.

Referents locals a Jaén: Vicaría de la solidaridad i Red Educativa.

Amb l’ajut de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Generalitat de Catalunya.

FEM 15 ANYS

2010-04-14T19:21:00.000+02:00

Benvolguda amiga, benvolgut amic:

Aquest any en fa quinze que ens agermanàvem amb la zona nord oriental del Marañón a Jaén – Perú.

Ara ja us podem concretar una mica més el que tenim planificat pel dia 12 de juny, aniversari de l’Agermanament amb la zona del Nord del Perú, Jaén. Ens agradaria molt comptar amb la presència de tots vosaltres, així podríem gaudir junts d’aquest Agermanament.

Us avancem algunes de les accions que portarem a terme:

DIA: 12 de juny

LLOC: El Pedró de Salt (al costat mateix de l’església Sant Cugat, a la Plaça de la Vila)

- Inauguració i visita guiada de l’exposició: Agermanament Perú,15 anys.

- Visita teatralitzada de descoberta al barri vell de Salt

- Sopar de germanor al Padró

- Pannell de participació: Nord - Sud

- Punt d’informació i sensibilització: cooperació internacional

- Mostra gràfica de l’Agermanament.

- Paradeta d’artesania peruana

- Estrena del muntatge audiovisual, 15 anys amb Jaén – Perú

- Cloenda

- Animació i Fi de festa

Volem que ens acompanyeu, gaudiu i participem d’aquest dia!

Properament us farem arribar el full definitiu de la diada.

Mentrestant, rebeu una càlida salutació.

L’equip d’Agermanament Perú

COOPERACIÓ I SENTIT CRÍTIC

2009-12-13T13:10:00.001+01:00

Estem tan acostumats a veure les imatges de misèria, d’abandonament i de mort en tants llocs del món que quasi ens hem tornat insensibles. I el que és pitjor, se’ns vol fer creure que aquestes situacions de vida infrahumana no es poden arreglar, que sempre ha estat així i sempre ho serà, que perquè uns pocs visquin bé molts han de viure malament. Acostumar-nos a això és un greu síntoma d’egoisme col·lectiu i de deshumanització massiva.

Si als habitatges indignes, l’escassa alimentació, la baixa escolarització, la sanitat i els medicaments nuls o insuficients del tot, hi afegim la insolent i constant explotació laboral de les persones i l’explotació indiscriminada dels recursos naturals per les grans empreses multinacionals dels nostres països rics, ens trobem ben bé al mig de la gran injustícia i desigualtat que divideix el nostre món.

I si no n’hi ha prou, cal afegir-hi els mals governs, la corrupció de les administracions públiques, les polítiques dictatorials o militaristes i el deute extern en augment, arrossegat anys i anys. Tot això, converteix els països del que mal anomenem tercer món, en un espectacle dramàtic i desolador, amb el 75% de la humanitat passant misèria i patint malalties mortals que aquí són fàcilment curables.

Per a nosaltres, el sol fet d’haver nascut en països notablement pròspers i desenvolupats, ens ha de tocar la consciència i urgir-nos a la obligació moral que tenim de ser més solidaris amb els més desafortunats, explotats i que més pateixen les conseqüències d’un desequilibri social provocat i consentit.

En lloc de lamentacions, cal buscar solucions. I les tenim. A Salt, ja fa anys que treballem en una petita parcel·la del nostre planeta, al nord del Perú, a Jaén. És un Agermanament que ens humanitza mútuament: ells ens ajuden a mentalitzar-nos, essent més crítics amb les causes de les desigualtats socials, i nosaltres els ajudem cooperant en projectes concrets de desenvolupament, en educació, sanitat, alimentació, medi ambient, recursos naturals, drets humans, conjuntament amb la “Vicaria de la Solidaridad”.

Cooperació i sentit crític ens fan avançar cap a un equilibri entre els països del nostre món. Nosaltres, interessant-nos, col·laborant i fent nostre l’Agermanament Perú hi podem posar, amb satisfacció, el nostre granet de sorra.

UN REPTE PER A LA PAU: ENTENDRE ELS POBLES INDÍGENES

2009-12-13T12:53:00.003+01:00

A principis de juny passat, Perú va aparèixer a primera pàgina dels informatius internacionals per uns fets que, si bé va tenir una mínima repercussió mediàtica, responen a un problema profund en el país i que continua latent. Aquest cop no parlem de terrorisme, ni de corrupció dels governants, ni de cops d’estat. Es tracta d’un conflicte que sobrepassa l’àmbit social, i esdevé humà. L’escenari és ben a prop de Jaén.
La notícia que ens arriba el 6 de juny es fa ressò de la càrrega policial violenta del dia anterior per desbloquejar la carretera d’Olmos a Tarapoto, que els indígenes que mantenien tallada intermitentment des de l’abril a prop de Bagua. Les xifres oficials parlen de 25 indígenes i 9 policies morts. Les protestes indígenes acaben amb tragèdia degut a la reacció desmesurada del govern i el problema s’agreuja i aparentment desapareix. Però això només és una conseqüència del problema de fons, que per entendre’l s’ha de fer una mirada enrera.
Els últims governs del Perú han potenciat una política neoliberal que ha afavorit una privatització de les empreses públiques, i una reducció dels drets laborals dels treballadors. Això havia de significar, i ha significat, una capitalització del país, atraient la inversió d’empreses estrangeres. El Perú comprèn un territori molt ric en recursos naturals que és temptador per multinacionals petroleres, mineres i forestals. Ara bé, el 60 % del territori peruà és Amazònic, i és on es concentren bona part d’aquests recursos naturals. Aquest territori, no té propietari legal, si bé les prop de 1.500 comunitats natives que hi habiten ho fan des de temps ençà; molt abans de la conquesta espanyola. A nivell internacional, les comunitats natives gaudeixen d’una protecció que els atorga la declaració de les Nacions Unides sobre els pobles indígenes. Aquesta declaració proclama, entre altres coses, que els pobles indígenes són lliures de decidir sobre el seu futur.
La propietat de la terra sempre ha sigut un tema espinós al Perú. El govern és partidari de parcel·lar el territori amb l’argument de “poner en valor” la terra perquè els seus propietaris la podran vendre, hipotecar i comprar, i això comportarà inversions i flux econòmic. Però els indígenes troben innecessari i absurd un títol de propietat.
El problema apareix quan el govern porta a terme mecanismes dins la legalitat del país, però poc democràtics, per explotar les terres de l’Amazona. Al 2008, el president es faculta de poders per governar per decret, i es prepara silenciosament un paquet de decrets suprems i decrets llei per modificar diverses lleis i aconseguir l’objectiu. A l’agost de l’any passat, els indígenes s’organitzen i es revolten, demanant la derogació d’aquests decrets. Després d’un estira i arronsa el govern es compromet a fer-ho, però no ho fa efectiu del tot. A l’abril del 2009 els indígenes comencen noves mobilitzacions de protesta tallant carreteres i ocupant bases petroleres. Aquest cop es parla de quatre mil indígenes Awajun i Wampis vinguts de les seves comunitats selvàtiques, amb la cara pintada i les seves llances en senyal de lluita. Hi ha constants frecs amb la policia, i s’estableixen acords i pactes de no violència. Però la impaciència del govern per acabar amb els bloquejos, fa que la situació se’ls en vagi de les mans i acabi amb una tragèdia. Bagua viu varis dies sota toc de queda i forta presència militar. El govern posterga el debat sobre els decrets problemàtics en el congrés.
En el darrer viatge a Jaén vam poder parlar amb l’Humberto, mossèn de Jaén, que ens va explicar de forma colpidora com van liderar un comboi d’ajuda humanitària per auxiliar als nombrosos indígenes que restaven amagats als voltants de Bagua. Malgrat el comboi estava format pel bisbe, l’alcalde de Jaén, el mossèn de Jaén i el fiscal, entre bombers i personal sanitari, no se’ls va permetre l’accés al lloc dels enfrontaments fins tres dies més tard. Les organitzacions religioses van ser claus per protegir la vida dels indígenes atemorits que havien de retornar a les seves comunitats. Durant la nostra estada també vam coincidir amb algun d’aquests natius que encara portaven l’expressió de por a la cara. L’Humberto, va fer un esforç per trobar una vessant positiva a aquests fets desagradables. Ens va explicar que la població mestissa de les ciutats i pobles havia entès la causa indígena i s’hi havia solidaritzat davant la gestió nefasta del govern. La cara negativa però, és l’augment de la desconfiança dels indígenes envers a les possibilitats de diàleg amb el govern.
Ja a Lima, també vam poder conversar amb un dels estudiants indígenes que s’allotgen a la residència on hi fem recés. És en Shuar, líder d’una comunitat Wampis al Nieva, prop de Jaén. La conversa va ser molt enriquidora per entendre el conflicte des del punt de vista indígena. Ens va explicar molts detalls sobre la seva cultura, i ens va resumir el conflicte en una sola paraula: propietat. Des de la seva condició d’estudiant de filosofia ens va explicar la relació de l’home i la natura en la cultura occidental i el pensament indígena. Ens va dir que mentre que en la cultura occidental l’home veu el medi com a font de recursos i d’explotació, en la creença indígena s’estableix una relació per igual entre l’home i la natura. És per això que no té sentit definir la propietat del territori; simplement s’ha de tractar amb respecte. Em va parlar de les danses que feien abans de talar un arbre, si ho havien de fer; i de l’autèntica riquesa de la selva amazònica, que et dóna fruits tot l’any.

Projecte de Cooperació al Desenvolupament:

2009-12-13T12:46:00.002+01:00

Equitat de gènere a les zones camperoles: enfortint dones líders!
Pressupost total: 121.000 euros

Amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya,
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament: 80.058 euros.

Aquest projecte enforteix el lideratge de les dones i el seu protagonisme social i es visualitza el seu suport al desenvolupament integral dels seus pobles i el compromís amb els drets de les dones i l’equitat de gènere. És urgent promoure l’equitat de gènere i aconseguir l’enfortiment de les dones com a formes més efectives no només per fer possible una major representativitat de la dona a través de la participació ciutadana sinó, també, per combatre les desigualtats i per estimular el desenvolupament sostenible.
La plena participació de les dones i la igualtat i equitat entre dones i homes és una prioritat i un element fonamental del desenvolupament econòmic i social. Per això la desigualtat de gènere s’ha convertit en una preocupació central en el desenvolupament humà sostenible i per a la bona governabilitat. S’aconsegueix democràcia i avançar en la lluita contra la pobresa.
L’eix bàsic de l’acció proposada és fomentar i defensar l’equitat de gènere en totes les accions. Les entitats es troben impregnades d’aquest principi. Per aquest motiu en les polítiques de recursos humans es vetlla fonamentalment per la participació equilibrada entre dones i homes. En la zona d’actuació es pateixen greus discriminacions envers la dona, definides en altres apartats del formulari. Per tal de fomentar l’equilibri i verificar formes adients d’equitat de gènere en la designació del personal per actuar de manera eficaç es parteix en totes les designacions a partir del principi de vetllar per la real participació de la dona.

L'EQUIP DE LA VICARÍA DE LA SOLIDARIDAD JAÉN-PERU, A PARTIR D'ARA

2009-12-13T12:43:00.000+01:00

La Marisabel, com molt bé sabeu ha estat el puntal i l’eix de totes les actuacions que hem portat a terme des de l’any 1996. Un dels molts punts forts que va saber implantar a la Vicaría va ser el fet de cohesionar un equip fort i decidit per treballar per la justícia social i incidir en totes aquelles situacions en què calia fer una defensa ferma dels drets humans a la zona, tant vulnerats per tot arreu.
El seu paper ha estat cabdal per avançar en els projectes de cooperació i definir els eixos d’intervenció tant en les àrees d’actuació com en la definició de prioritats. Segur que el seu record perdurarà al llarg del temps i sempre tindrem present el seu somriure i la seva total disponibilitat i compromís.
Ella ens va ensenyar que cal seguir endavant amb compromís i amb fermesa. I això és el que farem, encara que ens costi a tots!
Avui l’equip de la Vicaría l’encapçala en Paco Muguiro, el qual també és el director de la Radio Marañón. En Paco fa més de 10 anys que treballa al Vicariato de Jaén i té una llarga experiència de compromís envers les persones més desafavorides, és la veu dels que no tenen veu, sovint ha patit persecució política, judicial i policial pel seu ferm compromís públic davant les injustícies que es donen en les comunitats de la zona.
Ben segur que será un referent molt clar en els projectes que continuem desenvolupant a la zona.
Al mateix temps recordem a les persones que segueixen treballant a la Vicaría, sobretot l’Analú, des de les seves tasques de secretaria, administració i comptabilitat; en Clodo com a responsable de campanyes de sensibilització i xofer; en Santos a la consergeria; la Rosita auxiliar de les letradas, i la Jannyra jurista i defensora legal. Aquest any comptem, també, amb l’Anna Maria com a tècnica superior que s’incorpora a l’equip amb molta fermesa i esperit de compromís.
Us volem fer arribar la il·lusió de tots i totes per continuar aquest gran treball i compromís que va iniciar la Marisabel ¡

Un àpat cada dia!

2009-03-27T23:51:00.001+01:00

En Segundo i la Julia són dos germans que viuen al districte de Panchía, al Vicariato de Jaén. En el seu poble no hi ha escola i per això han de desplaçar se a la que tenen més a prop, que és al municipi de Panchía. Cada dia s’aixequen a les 4 de la matinada i caminen quatre hores fins arribar a la seva escola, ja que no hi ha transport. No ho fan sols sinó amb els altres nens i nenes del seu poble i pel camí es van ajuntant amb d’altres que tampoc no tenen l’escola al costat. L’horari de les classes és de les 8 del matí fins a dos quarts de 2 de la tarda. Llavors tots plegats retornen a les seves llars. Donat que hi van a peu, hi arriben al voltant de les sis de la tarda, quan ja és ben fosc. És en aquest moment que s’asseuen a taula i fan l’únic àpat del dia! Aquests fets ens varen fer plantejar que calia recolzar l’educació dels infants i fer possible una mínima alimentació al migdia. A les escoles de la zona de Jaén no hi ha menjadors escolars. És així com vàrem iniciar el projecte de xarxes de menjadors infantils. Tot i que és un projecte de subsistència i constant en el temps, estem compromesos a aconseguir que gaudeixin d’un àpat al migdia el major nombre d’infants.

Actualment tenim sis menjadors infantils: Panchía, Sagrado, Escuela campesina, Chancay, Fraternidad i l’últim que hem obert en un suburbi molt desestructurat de la ciutat de Jaén: Magnall. En tots ells hi tenim una persona responsable i un equip de voluntaris que fan possible cuinar, el combustible, els aliments...

Des de Salt podem fer molt per aquests infants. Penseu només que amb un sol euro omplim ben bé quatre plats per a quatre infants! L’any 2008 vàrem atendre al voltant de 600 nens i nenes, cada dia d’escola i durant tots els mesos! Hi vàrem dedicar un pressupost de 22.000 euros. Ara sembla que la situació a casa nostra cada vegada és més difícil... però no per això volem deixar abandonats aquests menjadors... Us demanem la vostra solidaritat. Pensem que amb un gra de sorra, més un altre, més un altre...omplirem les olles!

Comencem aquesta campanya molt il·lusionats amb la fita del somriure dels infants de Jaén.

CRISI = INSOLIDARITAT?

2009-03-27T23:50:00.000+01:00

Les crisis són un banc de proves per a moltes coses, inclosa la solidaritat. Tots sentim, amb més o menys intensitat, els efectes de la crisi econòmica i financera. I també l’Agermanament se’n ressent. Les institucions públiques, que són la principal font de finançament dels nostres projectes, estan reajustant els seus pressupostos destinats a cooperació i solidaritat amb el Tercer Món. I el resultat és previsible: alguna de les subvencions fixes que fins ara rebíem, quedarà retallada o, fins i tot, denegada.

Tots entenem que la situació de crisi obliga les institucions –i també els particulars– a retallar despeses. Però, quines despeses convé retallar? Hom pensaria que cal començar per aquelles que poden ser considerades com a supèrflues o sumptuàries. Seria, amb tot, un greu error col·locar la solidaritat en el calaix de les despeses opcionals o prescindibles.

En aquesta línia d’ajustaments pressupostaris, també nosaltres hem optat per eliminar despeses prescindibles. Una d’aquestes despeses és la publicació en paper del Peque-Peque que teniu a les mans. Hem pensat que si, a partir d’ara, l’editem només en versió digital, estalviarem una suma de diners considerable. Esperem que aquesta proposta us sembli bé. I atès que una de les subvencions que ens ha estat denegada servia per mantenir un dels menjadors escolars que tenim a Jaén, hem cregut oportú destinar el producte de l’estalvi de l’edició en paper d’aquest butlletí al sosteniment d’aquest menjador. És clar que aquest estalvi només cobrirà una part del seu cost, però el gest val molt la pena. La resta de recursos, esperem aconseguir-la per mitjà d’una campanya específica que iniciarem ara mateix.

Per això, amics i socis de l’Agermanament Perú, us demanem que ens feu saber la vostra adreça de correu electrònic per tal que, d’ara endavant, us puguem enviar la versió digital del Peque-Peque.

La crisi pot explicar moltes coses, però pensem que no pot justificar mai una retallada en el nostre compromís solidari.

Entrevista realitzada a la “Fraternidad de Minusválidos” de Jaén

2009-03-27T23:46:00.001+01:00

La seu de la “Fraternidad” a Jaén va ser construïda l’any 2002
gràcies a la col·laboració d’Agermanament Perú i la Generalitat de Catalunya

Que es la fraternidad?
Es un movimiento cristiano, es un movimiento internacional que nos llegó de España. Realmente el espíritu fraternal es muy bonito, pero desgraciadamente se ha perdido un poco. En estos momentos estamos intentando entre todos hacer un esfuerzo por volver a recuperar ese espíritu.
Como piensan recuperarlo?
Hemos de apelar al bien común y a la solidaridad entre todos los fraternistas.

¿Cuantos miembros forman la Fraternidad?
Podemos hablar de mas de un centenar de Fraternistas, pero seguramente podrían ser muchos más y tenemos la obligación de encontrarles, llegar hasta ellos para apoyarles, darles un sentido de vida, para que digan al resto de la gente: nosotros no somos unos frustrados, nosotros tenemos derecho a ser felices igual que los demás y podemos serlo.
¿De que manera piensan actuar?
De una parte, estamos iniciando un proyecto laboral, muy importante pero no primordial, y de otra, un trabajo específico para que recuperen su autoestima. No pueden permitir que su vida dependa de la providencia; tienen y deben valerse por ellos mismos. A partir de la experiencia de la carpintería han de concienzarse que ellos pueden abandonar la pobreza y que dependen de si mismos y su trabajo.
Una de las acciones que tenemos previsto reforzar son las visitas a los fraternistas. Estas acciones son muy importantes para recuperar el espíritu del movimiento.

LOCAL RESIDENCIAL A JAÉN

2009-03-27T23:44:00.001+01:00

Un dels dèficits que la ciutat de JAÉN presenta, entre d’altres, és la manca d’infraestructures socials, educatives i d’atenció directa en salut. Aquest projecte vol aconseguir que, al bell mig de la ciutat, es disposi d’un local, ampli i ben equipat, per fer possible aprendre un ofici, trobades de grups, tallers i cursos, lloc de lectura, cuina, teixits, dispensari d’atenció sanitària i psicològica...

El local estaria situat a prop del centre de la ciutat en un terreny que ja tenim a la disposició. Seria una construcció senzilla però ferma, de tres plantes.

Però això no és tot! També volem destinar una part de l’edifici a residència per a noies indígenes, perquè puguin continuar els estudis universitaris i assolir una capacitació professional.

La situació de la gent de la selva és plena de dèficits i mancances. No hi ha cap possibilitat d’estudiar després de la secundària. I les noies, molt menys. Aquest edifici donaria oportunitats a un sector de la població que, a més de no tenir veu, no té cap mena de dret.

El responsable de l’edifici seria la Parròquia de Jaén, de la qual, com molt bé sabeu, l’Humberto Tapia n’és el rector. De fet, és ell qui ha plantejat aquest possible projecte. La gestió futura està així assegurada. L’equip tècnic d’enginyers i arquitectes municipals faran els estudis i plànols corresponents.

Nosaltres acceptem el repte de lluitar per fer-ho possible. Així, ara ens queda el treball d’aconseguir els diners i el finançament!

Ben segur que no serà gens fàcil, però atès que l’objectiu és just i necessari... se’ns obriran portes, n’estem segurs!

Els drets humans són universals

2008-10-30T20:26:00.000+01:00

El proper 10 de desembre es compliran 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1948. Aquella declaració, tot i ser imperfecta, va suposar un pas de gegant per a la dignificació de l’ésser humà, especialment després de les monstruositats comeses durant l’última guerra mundial.

Aquells drets humans que van ser proclamats amb tanta esperança (des del principi van ser signats per la majoria dels estats), sis dècades més tard donen un balanç decebedor: no hi ha cap país del món que els compleixi íntegrament ni satisfactòriament.

És veritat que hi ha notables diferències en l’observança dels drets en els països rics o bé en els subdesenvolupats, democràtics o no. Però, en definitiva, els drets humans encara no són universals (per a tots els éssers humans, de qualsevol nacionalitat) ni indivisibles (reconeixement de tots els drets i no tan sols d’uns quants).

Passats 60 anys, la difusió i promoció dels drets humans continua essent un imperatiu, una lluita urgent en la qual tots podem convergir al marge de les nostres creences o ideologies, una tasca necessària que seria il·lús de deixar simplement en mans dels estats. A molts països la corrupció, la inestabilitat i la precarietat de les institucions i poders democràtics fan imprescindible l’actuació d’ONG, ni que siguin petites com la nostra, que arriben molt més lluny del que els seus escassos mitjans podrien donar a entendre.

En aquest Peque-peque parlem de projectes que tenen per objectiu fomentar l’exercici dels drets humans: promoció de la igualtat dona-home, el dret dels infants a l’educació, el dret a la salut... Com sempre, busquem que els beneficiaris puguin millorar el seu nivell de vida, però alhora que sàpiguen que hi tenen dret, perquè tenen drets.

La commemoració del 60è aniversari de la Declaració dels drets humans ens hauria de fer recordar que la nostra col·laboració i/o participació en els projectes d’Agermanament Perú va molt més enllà d’una simple acció solidària: és una autèntica contribució en la lluita per aconseguir que els drets humans siguin, efectivament, universals i indivisibles.

Projectes de cooperació al desenvolupament

2008-10-30T20:23:00.000+01:00

Enfortiment i consolidació de l’equip regional d’educació Jaén-Perú

L’acció s’adreça a la comunitat escolar de la Red Educativa de Jaén-Perú: 35 centres docents d’educació infantil, primària i secundària/ i l’equip de psicopedagogia regional: 30 docents implicats. Cal esmentar el procés planificat per fer arribar les accions a un conjunt de 950 docents de diverses poblacions.

La finalitat de les accions planificades és la formació i capacitació docent en psicologia escolar; organització d’estratègies zonals per a l’atenció psicopedagògica en les diferents zones educatives; consolidació de l’atenció en diversitat.

Es pretén aconseguir el resultat global de facilitar la intervenció i assessorament a les escoles, famílies, professorat i alumnat de la zona. I establir plans d’ atenció a la diversitat en l’entorn directe de l’acció.

Actuacions planificades:

Formació i Capacitació: Tallers, cursos, seminaris y pràcticum.
Enfortiment de l’equip de detecció, valoració i planificació zonal.
Elaboració i confecció de materials didàctics i curriculars.
Consolidació de les funcions assessores regionals.

Pressupost previst: 87.098 €

Projectes de cooperació al desenvolupament

2008-10-30T20:14:00.000+01:00

Dona i lideratge:
promoció i sensibilització per a la igualtat entre home – dona

L’acció es situa a la regió nord-oriental del Marañón, al Perú. Es realitza per promoure i potenciar l’enfortiment i lideratge de la dona en el marc de les organitzacions socials, bàsicament a la zona rural. L’actual situació de violència de gènere existent comporta una vulneració dels drets humans i de la persona que cal eradicar.
La capacitació en diverses àrees és del tot essencial en la consecució de l’objectiu adreçat a la dona. En aquest marc i a partir de la situació actual de marginació en què es troba la dona en la zona, es compta amb la participació en les accions de les autoritats locals, judicials i de la policia nacional del Perú amb l’objectiu de fer-los partícips de la importància de conèixer la legislació de protecció de la dona per tal d’executar les lleis.

Les dones són un element clau en les organitzacions socials i esdevenen promotores dels drets humans. El que es vol aconseguir és l’eradicació de la violència contra la dona i la sensibilització de la ciutadania tot promovent el rol de lideratge en les comunitats rurals.
Actuacions planificades:
Accions i estratègies per fer possible l’eradicació de la violència contra la dona i exercir la participació ciutadana activa amb equitat de gènere.
Constitució i funcionament de taules de concertació amb participació de les autoritats locals, líders socials, organitzacions populars i representants de la població. Problemàtica de la violència familiar i l’equitat de gènere.

Pressupost previst: 111.981€

Amb el suport de l'AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

Entrevista realitzada a la Lia , directora de la Pastoral de Salud

2008-10-30T17:52:00.000+01:00

Què és la Pastoral de Salud del Vicariato de San Francisco Javier?

És una organització que va néixer fa uns 30 anys, per a la promoció i prevenció de la salut. Treballem en 20 districtes de la regió de Jaén i tenim uns “botiquines “ que són administrats per voluntaris que formem cada dos anys, així mateix treballem també amb “parteras tradicionales”. La xarxa de promotors de salut té com a objectiu prioritari facilitar l’atenció sanitària a les comunitats rurals que no disposen de recursos ni de personal sanitari; la prevenció i l’establiment d’hàbits saludables és una de les fites primordials.

Quan parlem de voluntaris i parteres, a quina quantitat de persones ens estem referint ?

La xarxa esta conformada per 300 “promotores de salud”, 540 “parteras” i 100 “comités de salud” que hi donen suport.

Quina funció te un “botiquín” i què hi fan els “promotores de Salut”?

La funció del “botiquín” és la d’un consultori mèdic d’un nivell molt baix i precari, està dotat d’una petita farmaciola amb medicaments genèrics els quals son administrats pels “promotores” amb uns preus mòdics, que moltes vegades són pagats a terminis ( p.e. en finalitzar la collita ....) o bé en espècies. La funció del promotor, quan un malalt accedeix al “botiquin” , és fer-li una petita avaluació i donar un diagnòstic. Si ell pot donar-li una resposta , ho soluciona; en cas contrari, l’acompanya fins a l’hospital o metge més proper per tal que el visitin, podem estar parlant d’hores a peu per realitzar la visita.

Hem parlar de medicaments, d’on es proveeixen els diferents “botiquines” ?

Tenim una farmàcia central, a Jaén, on a part de tenir medicaments per proveir els diferents centres de la Xarxa, disposen també d’un laboratori d’elaboració de medicaments naturals.

A part de la farmàcia i el laboratori a Jaén, disposeu d’algun altre servei?

Sí disposem d’un consultori, atès per profesionals, on atenem cada dia a molts usuaris amb pocs recursos econòmics; a banda d’això tenim les dependències administratives i de la Pastoral i formem i donem suport a tots els voluntaris i voluntàries de la Xarxa.

VISITA DE LA MARISABEL

2008-10-30T17:43:00.000+01:00

El proper mes de desembre estarà entre nosaltres la Marisabel per compartir les festes de Nadal, conèixer la realitat de Salt i fer nos partícips de primera mà de la situació actual a la zona de Jaén-Perú.

La Marisabel García, Directora de la Vicaría de la solidaridad Jaén-Perú portarà a terme un seguit d'activitats al voltant de l'agermanament que vàrem establir l'any 1996. Algunes de les visites i accions es portaran a terme a les escoles, grups de la parròquia, organismes oficials, Ajuntament de Salt... i altres actes que ens agradaria que hi poguéssiu assistir, per això us anunciem l'agenda que tenim prevista per aquests dies:

AGENDA

Desembre’08

18 /12/08

Presentació Agenda Llatinoamericana, amb la participació de la Marisabel, a l’auditori de la Factorial Cultural Coma Cros

21 /12/08

Paradeta de Nadal, al Pedró de l’església de Sant Cugat

26 /12/08

Quina Solidaria, organitzada per l’Agrupament Escolta

28 /12/08

Ruta de la Pau

Gener’09

2 /1/09

Xerrada de la Marisabel als locals parroquials de Salt

Projecte : Un àpat al dia!

2008-02-13T23:24:00.000+01:00

EVALUACIÓN DEL COMPROMISO DE LA VICARÍA DE LA SOLIDARIDAD

2008-02-10T23:17:00.000+01:00

Desde la Vicaría de la Solidaridad -Oficina de Derechos Humanos- queremos compartir algunos aspectos de nuestra evaluación de comienzos de año, de la que entresacamos lo más relevante, para que conozcan un poco más como vivimos nuestra misión en el Vicariato San Francisco Javier de Jaén. Desde ya compartimos con todas ustedes la alegría de nuestro aniversario: en marzo del año entrante (2008) celebramos 15 años de trabajo y servicio.

VISIÓN
Desde nuestra identidad y compromiso cristiano especialmente con los más pobres y necesitados y a partir de la realidad local y nacional, propiciamos los DDHH y valores para la construcción de una sociedad con igualdad de oportunidades para todas y todos.

MISIÓN
Somos una institución, articulada en redes, que presta un servicio integral de calidad, en educación, difusión y defensa de DDHH con valores cristianos, al servicio de mujeres y hombres en el ámbito del Vicariato Apostólico San Francisco Javier.

FORTALEZAS
Experiencia y Conocimientos
En el tema de derechos humanos, estado de derecho, gobernabilidad, democracia y participación ciudadana, acceso a la justicia, género, legislación y problemática minera, resolución y transformación de conflictos y otros.
Presencia significativa en Jaén, reconocimiento regional y nacional.
Contamos con instrumentos de gestión, como Planes Estratégico, Plan Operativo, entre otros.
Intervención en lugares alejados de la zona rural y en la ciudad de Jaén.
Dos programas radiales a la semana con intervención personal o telefónica de la audiencia.

Aportes más Significativos
Carta de DDHH de Jaén redactada con la sociedad civil y autoridades locales.
Aporte a la planificación y seguridad ciudadana.
Capacitación, a la sociedad civil y personal de municipalidades, en Planes de Desarrollo, Plan de acondicionamiento Territorial, Presupuestos Participativos, etc.
Participación en la elaboración de la Nueva Ley de Rondas Campesinas, presentada al Congreso de la República como Iniciativa Legislativa.
Participación en la elaboración y firma del Acuerdo de Gobernabilidad entre candidatos al Gobierno Municipal Provincial.
Creación de la Escuela Campesina.
Mejoramiento e implementación de la Fraternidad Cristiana de Enfermos y el Centro de Rehabilitación.
Participación en la elaboración del Proyecto de Reglamento en la Elección de Jueces de Paz.
Solución de casos legales asumidos por la Oficina.
La voluntad de un trabajo inclusivo (Inclusión de mujeres y discapacitados).
Campaña de identidad de la mujer campesina con más de 12,000 mujeres documentadas.
Construcción de capital social y fortalecimiento institucional de organizaciones de mujeres.
Creación de la Red de Promotores de Derechos Humanos en el Vicariato, en coordinación con las Parroquias.
Participación en la Comisión de la Verdad y Reconciliación Nacional

OPORTUNIDADES
Nuevas autoridades elegidas
Gobierno Municipal Provincial abierto al diálogo y a la coordinación.

Normatividad y marcos legales
Existencia de documentos marco que respaldan el trabajo: Plan de Igualdad de Oportunidades que priorizan mujeres excluidas, Acuerdo Nacional y Acuerdos de Gobernabilidad, mayores oportunidades de capacitación en temas de nuestro trabajo.

Procesos Nacionales y Regionales en Marcha
Proceso de descentralización que demanda nuestra participación.

AMENAZAS
Incremento del PBI con actividades económicas extractivas en detrimento del medio ambiente y salud de las personas
Injerencia de la minera en algunos sectores del Clero.
Presencia de mineras en la zona.
Gobierno regional financiado por mineras.

Modelo de desarrollo excluyente
La distribución de los recursos en el país no favorece a los más necesitados.
Escasa presencia del Estado en la zona rural.
Falta de respeto al derecho consuetudinario.
Descuido del agro por la minería.
Campaña del Gobierno actual contra las instituciones que trabajan el tema de Derechos Humanos.

Marisabel García
Directora Vicaría de la Solidaridad
Jaén-Perú

El valor dels petits gestos

2008-02-10T21:10:00.000+01:00

Fa anys, apareixia per TV3 un entranyable personatge anomenat Capità Enciam. Pretenia alliçonar-nos en els bons hàbits del consum sostenible i el reciclatge. El Capità Enciam tenia un lema amb el qual acabava cada programa: Els petits canvis són poderosos. Amb això, volia dir que, per poc que tots canviem els nostres hàbits, el producte resultant serà realment important.

Aquest lema té l’avantatge que es pot aplicar i adaptar a molts àmbits. En el camp de la solidaritat, podríem convertir-lo en: Els petits gestos són valuosos. És a dir, no hi ha cap petit gest que sigui menyspreable, tots són imprescindibles. A Agermanament Perú –ara que hem celebrat els 10 primers anys d’història–, ho hem pogut experimentar. Al llarg d’aquests anys s’ha dut a terme, a Jaén, una llarga llista de projectes i s’ha aconseguit captar importants sumes de diners (procedents majorment d’entitats públiques) per finançar-los... Sense exagerar: una tasca formidable. Però, sens dubte, el més admirable que s’ha produït en aquests 10 anys, ha estat la llarga suma de petits gestos realitzats per tots els qui formem i estimem l’Agermanament Perú.
Des de redactar projectes o sol·licitar subvencions fins a realitzar tràmits burocràtics o voluntariat a la parada solidària; des de la col·laboració en campanyes com el “Vaso de leche” fins a contribuir com a soci amb la quota mensual... Tots aquests gestos de voluntariat, per petits que semblin, tenen el seu valor i són imprescindibles. Entre tots ho hem fet possible, perquè els petits gestos són poderosos.

La xarxa de “Promotores de salud”

2008-02-10T20:00:00.000+01:00

La xarxa de “Promotores de salud” té com a objectiu prioritari facilitar l’atenció sanitària a les comunitats rurals que no disposen de recursos ni de personal sanitari. La prevenció i l’establiment d’hàbits saludables és una de les fites primordials. Comptem, també, amb la “xarxa de parteres” per guiar l’atenció a l’embaràs, part i al nadó.

L’àrea territorial d’influència es situa al nord oriental del Marañón, Departamento de Cajamarca i Amazonas al Perú. Amb una població beneficiària directa de 350.000 persones.

Aquesta campanya es proposa el poder disposar de materials útils per l’acció curativa: gasses estèrils, guants, benes. Amb aquest ajut aconseguim augmentar les condicions de salut i de vida. I donem suport a la tasca difícil dels agents sanitaris per a promoure la salut tot disposant de materials per a primers auxilis.