Amb les primeres llums del dia ens adonem que els llums dèbils i precaris assenyalen que Jaén es troba a l’aprop. El primer districte és el de Fila Alta, un assentament humà que en els últims anys ha anat creixent amb persones de la zona rural que venen a Jaén amb l’esperança d’unes millors condicions de vida, és a dir, poder subsistir tota la família.
La carretera que uneix la costa del Perú amb la Selva és diu de “penetración” i travessa els Andes enmig de dificultats més o menys greus, crescudes de rius, pluges que s’emporten les restes d’asfalt, roques al mig del camí que fan que la circulació es pari de cop, fang, corbes amb poca visibilitat, pas alternatiu... però tot i així s’arriba bé a la ciutat de Jaén! El sol ja és potent i escalfa de valent, aquí sempre és estiu amb períodes de pluges fortes.
Després de quinze anys el camí se’ns fa familiar i reconeixem aquell “caserio” amb el teulat foradat, aquells animals que pasturen al mig del camí, les dones que surten amb fruites per vendre als viatgers, els infants que ofereixen plàtans... Tot ja té aquell sabor de sempre, ens mirem i sense dir-nos res ens sentim ja a casa!
Aquesta vegada ens acull la comunitat d’Emaús al bell mig de Jaén. La Carmen Rosa és la responsable i ja fa dies que va preparar-ho tot perquè ens sentíssim molt còmodes durant tots els dies que hi farem estada. Emaús és una casa amb un gran jardí ple d’arbres, palmeres amb cocos i al voltant les habitacions. Per fi ja hi som!
Abans d’anar a Jaén ens coordinem amb la Vicaría de la solidaridad i així planifiquem les visites i les reunions. Els tallers que realitzarem, aquest cop, són de capacitació de docents i de dones líders. Feina n’hi ha però també temps per compartir, conversar i conèixer-nos més. Sempre ens han convidat a tastar tots els plats peruans. Aquesta vegada els diem que cuinarem un sopar català nosaltres mateixos, sopa, truites de patates, pa amb tomata i pernil i formatge i galetes de Santa Coloma! Així ens reunim una cinquantena de persones al voltant de la taula catalana.
En aquesta zona l’horari de treball és molt diferent, ens aixequem una mica més de les sis i a les deu tothom dorm. Durant el dia procurem repartir-nos per així arribar al major nombre d’accions: promotores de salud, xarxa de parteres, projectes de producció de cafè, escoles rurals, dispensari de rehabilitació, residència per a nadius i natives, casa per a dones maltractades, llar per a infants abandonats... moltes són les possibilitats i intentem conèixer tot el que podem. Estem convençuts que la cooperació ha de partir sempre de les necessitats de la zona, detectades i organitzades per les mateixes persones del lloc.
Jaén té, per a nosaltres un encís especial que voldríem compartir amb tots vosaltres! Fer possible la solidaritat, la cooperació i l’enriquiment mutu entre el Nord i el Sud. El nostre lema, que estrenem aquest any, diu: Junts en la distància, Agermana’t. Us animem a participar en aquest projecte d’agermanament, tots i totes hi tenim cabuda, ens agradaria que ens acompanyéssiu!
