COMUNICAR-NOS: UNA NECESSITAT

Sovint diem que el món és un mocador, ja que les persones es troben fàcilment i la comunicació és ràpida. Però només pel que convé. Hi ha motius per pensar que, més que un mocador, el món és una barrera, una muralla, que separa un abisme de desigualtats i d’injustícies.

Ni més ni menys que tres quartes parts de la humanitat s’ho passen molt malament, amb prou feines subsisteixen. És a dir, l’única preocupació del setanta-cinc per cent de les persones, del matí al vespre, és intentar sobreviure, ells i els seus fills. Les seves preocupacions no són ni els vestits de moda, ni les comoditats a casa, ni les diversions els caps de setmana, sinó el dolor de buscar el pa de cada dia i el futur dels fills.

Aquesta realitat, que es mira d’amagar, l’hem constatat al llarg dels 15 anys d’Agermanament Perú. Per això, estem contents de la cooperació de Salt amb la Vicaria de la Solidaridad de Jaén. S’han fet passos importants per anar trencant barreres i muralles que ens separen. No és perquè sí que creiem en el nostre lema: “Junts en la distància: Agermana’t”. La comunicació, la col·laboració, la cooperació, són una necessitat: per nosaltres, per no aïllar-nos en la nostra bombolla; i per ells, per poder creure en ells mateixos, i obrir perspectives de futur, sense dependència, essent protagonistes del seu progrés humà i social.

Precisament en aquest Peque Peque es concreta la campanya d’aquest curs: potenciar la formació dels nois i noies amb aptituds, per tal que puguin estudiar i educar-se en un ofici o professió, oferint-los un apadrinament. L’apadrinament té una doble dimensió: la comunicació d’amistat, com a suport humà indispensable, i la comunicació econòmica per poder començar i acabar els estudis.

Cadascú de nosaltres, que tenim la sort de viure on vivim, podem col·laborar d’una manera o altra amb els projectes d’Agermanament Perú. El que no fan els poderosos sense entranyes, ho podem fer les persones que encara tenim un cor per estimar i veiem que comunicar-nos és una necessitat.

Crònica d’una realitat

La Lucia i en Pablo son dos infants de la zona rural de Jaén. Ells viuen al mig del camp, allunyats de la ciutat. Els seus pares treballen el camp i tenen un petit galliner. Als matins, quan s’aixequen, es renten amb l’aigua que han anat a buscar el dia abans a la bassa que hi ha als afores del seu “caserio”. La Lucia es qui s’ocupa d’aquesta tasca conjuntament amb la seva mare. En Pablo ajuda el pare a recollir llenya al bosc per cuinar a la seva llar.

Cada dia van a l’escola, encara que aquesta es troba a quatre hores de casa seva, hi van amb altres infants que van trobant pel camí tot caminant pels indrets de boscos. A l’escola molt sovint els hi costa seguir les classes dels seus mestres perquè arriben havent menjat només un cafè. Les classes continuen fins a les dues de la tarda que retornen a la seva llar amb tot el grup d’infants que han sortit de matinada.

La Lucia i en Pablo des de fa un any han augmentat molt el seu rendiment acadèmic gràcies a que, a mig mati, poden gaudir d’un plat a taula al menjador que hem inaugurat a la seva escola. Ens diuen que ara tenen molta mes força per estudiar i ajudar a casa seva.

Des de Catalunya podem arribar a posar mes plats a taula!

QUATRE exemples de projectes de cooperació al desenvolupament que tenim en funcionament

 

1. XARXA DE MENJADORS INFANTILS

on?  a la zona rural i urbana: Panchía, Jaén, Sagrado, Chancay, Magnall, Fraternidad

a qui donen servei? Infants i joves les famílies dels quals no tenen recursos

quants plats al dia? al voltant de 500

pressupost ? 22.000 euros l’any

qui finança? Ajuntament de Salt, Ajuntament de l’Escala, Ajuntament Castell-Platja d’Aro, Diputació de Girona

2. ENFORTINT  DONES  LÍDERS!

on? Províncies de Jaén, San Ignacio, Bagua

a qui s’adreça? Dones de les comunitats rurals, organitzacions populars, estaments i organismes oficials i públics

quin nombre de participants? Al voltant de 800

pressupost? 110.000€

qui finança? Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

3. RED EDUCATIVA

on? : Províncies de Jaén, San Ignacio, Bagua, Condorcanqui

a qui s’adreça? : equip de mestres i professorat

quin equip participa? Professorat representant de 35 centres educatius d’infantil, primaria i secundaria.

pressupost?: 5.000 euros a l’any

qui finança? : socis i simpatitzants

4. FARMACIOLES POPULARS

on? Zona rural i de selva

a qui s’adreça?: a la xarxa de postes de salut i promotors de salut

quin material?: bàsic de primeres cures

com ho fem?: recollida de material sanitari i enviament a la zona

qui ho gestiona?: equip de doctora i infermera a Jaén

TRES exemples de projectes de cooperació al desenvolupament que volem consolidar

1. HOGAR DEL NIÑO Y LA NIÑA

objectiu: atendre infants que actualment es troben malvivint al carrer sols i sense família

que tenim?: un local ampli, alguns mobles, un equip de voluntàries a Jaén

que ens falta?: equipar les habitacions, la cuina i el menjador; disposar de suficients recursos per alimentar els infants i comprar roba.

2. CENTRE DE SALUT DE DESINTOXICACIÓ

objectiu: garantir el procés de desintoxicació en condicions òptimes

que tenim?: un edifici precari, equip de voluntariat a Jaén, molts pacients acollits

que ens falta?: equipar les habitacions, la cuina i el menjador; dotació d’estris i roba de la llar; revisions mediques i psicològiques, tractament continuat

3. OFICINA DE DRETS HUMANS

objectiu: atendre els casos de vulneració dels drets humans a la zona

que tenim?: local i dotació de tots els mitjans necessaris; equip de professionals tècnics, sanitaris, psicològics i de l’àrea legal.

que ens falta?: personal sanitari per dictaminar

VOLS PARTICIPAR?

Et proposem DOS  exemples:

1.  Fes-te SOCI-A: aporta una quantitat periòdicament, decideix on vols que vagin els teus diners

2. Fes XARXA de participació: parla amb els teus amics i amigues, coneguts, companys de la feina, veïnatge, proposa que participin col·labora en les campanyes i accions solidaries, participa en les trobades.