El proper 10 de desembre es compliran 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1948. Aquella declaració, tot i ser imperfecta, va suposar un pas de gegant per a la dignificació de l’ésser humà, especialment després de les monstruositats comeses durant l’última guerra mundial.
Aquells drets humans que van ser proclamats amb tanta esperança (des del principi van ser signats per la majoria dels estats), sis dècades més tard donen un balanç decebedor: no hi ha cap país del món que els compleixi íntegrament ni satisfactòriament.
És veritat que hi ha notables diferències en l’observança dels drets en els països rics o bé en els subdesenvolupats, democràtics o no. Però, en definitiva, els drets humans encara no són universals (per a tots els éssers humans, de qualsevol nacionalitat) ni indivisibles (reconeixement de tots els drets i no tan sols d’uns quants).
Passats 60 anys, la difusió i promoció dels drets humans continua essent un imperatiu, una lluita urgent en la qual tots podem convergir al marge de les nostres creences o ideologies, una tasca necessària que seria il·lús de deixar simplement en mans dels estats. A molts països la corrupció, la inestabilitat i la precarietat de les institucions i poders democràtics fan imprescindible l’actuació d’ONG, ni que siguin petites com la nostra, que arriben molt més lluny del que els seus escassos mitjans podrien donar a entendre.
En aquest Peque-peque parlem de projectes que tenen per objectiu fomentar l’exercici dels drets humans: promoció de la igualtat dona-home, el dret dels infants a l’educació, el dret a la salut... Com sempre, busquem que els beneficiaris puguin millorar el seu nivell de vida, però alhora que sàpiguen que hi tenen dret, perquè tenen drets.
La commemoració del 60è aniversari de la Declaració dels drets humans ens hauria de fer recordar que la nostra col·laboració i/o participació en els projectes d’Agermanament Perú va molt més enllà d’una simple acció solidària: és una autèntica contribució en la lluita per aconseguir que els drets humans siguin, efectivament, universals i indivisibles.
Aquells drets humans que van ser proclamats amb tanta esperança (des del principi van ser signats per la majoria dels estats), sis dècades més tard donen un balanç decebedor: no hi ha cap país del món que els compleixi íntegrament ni satisfactòriament.
És veritat que hi ha notables diferències en l’observança dels drets en els països rics o bé en els subdesenvolupats, democràtics o no. Però, en definitiva, els drets humans encara no són universals (per a tots els éssers humans, de qualsevol nacionalitat) ni indivisibles (reconeixement de tots els drets i no tan sols d’uns quants).
Passats 60 anys, la difusió i promoció dels drets humans continua essent un imperatiu, una lluita urgent en la qual tots podem convergir al marge de les nostres creences o ideologies, una tasca necessària que seria il·lús de deixar simplement en mans dels estats. A molts països la corrupció, la inestabilitat i la precarietat de les institucions i poders democràtics fan imprescindible l’actuació d’ONG, ni que siguin petites com la nostra, que arriben molt més lluny del que els seus escassos mitjans podrien donar a entendre.
En aquest Peque-peque parlem de projectes que tenen per objectiu fomentar l’exercici dels drets humans: promoció de la igualtat dona-home, el dret dels infants a l’educació, el dret a la salut... Com sempre, busquem que els beneficiaris puguin millorar el seu nivell de vida, però alhora que sàpiguen que hi tenen dret, perquè tenen drets.
La commemoració del 60è aniversari de la Declaració dels drets humans ens hauria de fer recordar que la nostra col·laboració i/o participació en els projectes d’Agermanament Perú va molt més enllà d’una simple acció solidària: és una autèntica contribució en la lluita per aconseguir que els drets humans siguin, efectivament, universals i indivisibles.
.jpg)
