COMUNICAR-NOS: UNA NECESSITAT

Sovint diem que el món és un mocador, ja que les persones es troben fàcilment i la comunicació és ràpida. Però només pel que convé. Hi ha motius per pensar que, més que un mocador, el món és una barrera, una muralla, que separa un abisme de desigualtats i d’injustícies.

Ni més ni menys que tres quartes parts de la humanitat s’ho passen molt malament, amb prou feines subsisteixen. És a dir, l’única preocupació del setanta-cinc per cent de les persones, del matí al vespre, és intentar sobreviure, ells i els seus fills. Les seves preocupacions no són ni els vestits de moda, ni les comoditats a casa, ni les diversions els caps de setmana, sinó el dolor de buscar el pa de cada dia i el futur dels fills.

Aquesta realitat, que es mira d’amagar, l’hem constatat al llarg dels 15 anys d’Agermanament Perú. Per això, estem contents de la cooperació de Salt amb la Vicaria de la Solidaridad de Jaén. S’han fet passos importants per anar trencant barreres i muralles que ens separen. No és perquè sí que creiem en el nostre lema: “Junts en la distància: Agermana’t”. La comunicació, la col·laboració, la cooperació, són una necessitat: per nosaltres, per no aïllar-nos en la nostra bombolla; i per ells, per poder creure en ells mateixos, i obrir perspectives de futur, sense dependència, essent protagonistes del seu progrés humà i social.

Precisament en aquest Peque Peque es concreta la campanya d’aquest curs: potenciar la formació dels nois i noies amb aptituds, per tal que puguin estudiar i educar-se en un ofici o professió, oferint-los un apadrinament. L’apadrinament té una doble dimensió: la comunicació d’amistat, com a suport humà indispensable, i la comunicació econòmica per poder començar i acabar els estudis.

Cadascú de nosaltres, que tenim la sort de viure on vivim, podem col·laborar d’una manera o altra amb els projectes d’Agermanament Perú. El que no fan els poderosos sense entranyes, ho podem fer les persones que encara tenim un cor per estimar i veiem que comunicar-nos és una necessitat.